STREAKS

Inicis del 1996 - Quan el Pare Qvàntic surt del seminari, les seves inquietuds cap a la humanitat es fan cada cop més presents a la seva vida, per això decideix escriure una obra, una obra destinada a obrir els ulls als que decideixin acostar-se al coneixement de la seva pròpia ment.

Primavera del 1997 - Amb l'ajuda del seu amic Fra Custodi de les Ànimes del Purgatori, funda la parròquia anomenada Streaks, buscant una forma de dibuixar ratlles entre neurones i escampar la nova doctrina a través del The Meaning of.... L' obra ofèn greument les autoritats eclesiàstiques de l'època, especialment el Papa, que inhabilita, encara que no excomunica el Pare Qvàntic per un període de 10 anys.

Abril del 2005 - La mort de Wojtyla fa que el Pare Qvàntic comenci a preparar-se per a la nova era, i escriu més música una altra vegada amb l' ajuda de Fra Custodi.

Estiu del 2007 - Streaks comença a predicar la paraula del dimoni per tot arreu amb el Life. Ratzinger s'afanya a excomunicar-los, a vetar-los per on pot, però ja és massa tard: el fenomen Streaks és ara ja imparable.

Tardor del 2008 - Degut a la necessitat de silenci monàstic de Fra Custodi, el Pare Qvàntic decideix incorporar aquells frares que l' església ha volgut fer callar. Rescata del seu retir Fra Fred de les Tenebres, un despietat botxí apallissador de timbals, i contacta també amb Fra Fosc de l'Avern, un excèntric visionari amb grans dots per a la improvisació que es troba en un recés espiritual. Es posen en marxa, a predicar per la vinya del senyor, i al cap de poc temps es troben amb Fra Foll de l’Abisme, un frare mercenari que simpatitza amb la seva causa i s' uneix a Streaks sense pensar-s'ho ni un instant.

Octubre del 2010 - Amb tota la parròquia a punt i amb la sortida de Fills de Satanàs la paraula del Dimoni ara està en bones mans! Els sermons d’Streaks ressonen a cada vila i ciutat, cada concert desafia els poders eclesiàstics.

Primavera del 2011 - El Vaticà santifica Wojtyla i el converteix en Joan Pau II “el Beat”, mentre Streaks respon amb un altre tipus de litúrgia: segueix predicant a cada concert, i la parròquia va creixent.

Octubre del 2012 - Davant els escàndols del Vatileaks, Streaks publica Déu autista. Mentrestant, l’Església continua tapant pecats i omplint cofres, sense gosar pronunciar el nom del Pare Qvàntic en veu alta.

Febrer i març del 2013 - Ratzinger fuig del Vaticà perseguit pels seus propis dimonis. El tron de Sant Pere queda orfe, el Pare Qvàntic sap que és el moment de preparar l’obra més fosca de totes. Bergoglio apareix al balcó, anomenant-se Francesc però batejat per Streaks com “Paco el Suïcida” per la seva tendència a idees progressistes. El nou Papa predica humilitat, però Streaks sap que només és una cortina de fum i no callarà.

Juny del 2014 - La Dansa Macabra veu la llum, l’obra més obscura i desafiadora de la parròquia. El Vaticà discuteix sobre moral sexual mentre Streaks fa tremolar els altars. Durant dos anys, les representacions incendien escenaris i sagristies. El Vaticà no pot aturar el moviment que s’ha posat en marxa i intenta fer la feina del Pare Qvàntic. Això requereix una actuació immediata, bull la sang, explota la ira, cal canviar l' estratègia i reconvertir-se… Una visió als textos de La Dansa Macabra il·lumina el Pare… Cultum Mortis ! Crida.

CULTUM MORTIS

30 de juliol del 2016 - Streaks mor al Metall a Bellcaire però allà mateix neix Cultum Mortis !

Cultum Mortis és la nova etapa, la fusió entre allò més fosc, allò més macabre i allò més irreverent. La recent incorporació d'una nova veu i ment, Sor Rona “L' Àngel de la Mort”, empeny encara més la parròquia al seu nou destí.

Primavera del 2017 - Mentre el Vaticà es baralla amb dubtes de fe i d’ètica més grans que la seva pròpia cúpula, Fra Fred de les Tenebres sent la crida del silenci. La necessitat de sang nova és evident i la incorporació de Fra Foc de l’infern és immediata, però el procés d’integració i estructuració s’allarga.

Tardor del 2018 - El Vaticà tremola sota els escàndols d'abusos mentre el Papa convoca cimeres per "netejar la casa". Enmig d’aquesta pudor d’encens ranci i pecat disfressat, Cultum Mortis reapareix amb més força que mai, amb més ràbia que mai i, amb l' ajuda de Sor Mimètica de Quetzalcóatl, amb més espectacle que mai.

Setembre del 2019 - Mentre el Vaticà segueix debatent si el cel és apte per a dones amb opinió pròpia, Cultum Mortis respon amb la publicació d' Ostium, el primer àlbum amb el nou nom de la formació i amb la veu cantant de Sor Rona per deixar clar el seu posicionament davant del Vaticà.

2020-2021 - La pandèmia tanca temples, cancel·la misses i fa emmudir corals, mentre el Vaticà prega per un miracle que no arriba. Fra Foll de l’Abisme abandona la parròquia i Fra Foc de l’Infern retorna al seu retir. Tot i així, la veu de Cultum Mortis ressona a porta tancada: la missa sobreviu, més crua i concentrada.

Abril-Desembre del 2022 - Ni la manca de timbals pot fer callar la parròquia: la paraula es propaga contra vents i tempestes, i cada ritual és un desafiament als guardians del cel. L’any s’acomiada amb un presagi fosc: el 31 de desembre, Ratzinger mor i el Vaticà es vesteix de dol; Cultum Mortis només llegeix el senyal… i prepara la següent ofensiva.

Principis del 2023 - El presagi es confirma. La parròquia es reestructura i guanya sang nova: Fra Fatídic de l’Apocalipsi pren el baix com a nova arma litúrgica, mentre Fra Fosc deixa les cordes per custodiar teclats i teatre ritual. A Roma, el Vaticà celebra la primera assemblea del Sínod de la Sinodalitat: una gran reunió per “escoltar” el poble, però on els de sempre segueixen decidint. Cultum Mortis, en canvi, no demana permís per als canvis: els fa, i punt.

Primavera del 2024 - La tornada estava escrita als llibres prohibits, però una ombra inesperada cobreix la parròquia i el silenci cau sobre els altars.

Juny del 2024 - El retorn és inevitable. Els guardians de la fe poden intentar silenciar la parròquia, però cada intent només alimenta la foguera. El ritual es reprèn, més fosc i més furiós que mai.

Primavera del 2025 - Després d’anys conspirant amb cordes, teclats i ombres, Fra Fosc de l’Avern torna al seu retir a la foscor. Alguns diuen que ho fa perseguint visions pròpies; d’altres, que ha estat excomunicat per excés de llum. El Pare Qvàntic signa la butlla amb un somriure fosc: l’altar queda buit, però el ritual no s’atura. Com si el destí volgués mantenir l’equilibri, Fra Custodi de les Ànimes del Purgatori torna a la parròquia després d’un llarg retir. Apareix a les litúrgies portant el seu segell teatral inconfusible, i promet acudir sempre que els astres i l’infern ho permetin. Al Vaticà, Bergoglio mor i el tron de Sant Pere rep un nou inquilí: un energumen que, a més d’insultar-nos, gosa cantar en sortir a la balconada. Prepara’t, Prevost: et tornarem totes les ofenses!

Tremoleu defensors de les religions del món! Jo sóc el Dimoni!